-->

¡Com m’agradaria estar enganyat!

Miquel Ramon QuilesMiquel Ramon Quiles, colaborador de Elche News

Me resistia a parlar del “monotema” d’actualitat.

Encara que com deixar de fer-ho, si de bon dia fins a la bona nit els bombardejos son constants i els posicionaments dels partits, organisacions persones i personages son cada dia més evidents, més descarats, més interessats…

Gràcies a les accions del president del govern central i de l’insistència d’un Mas que davant l’abisme s’ha tirat sense paracaigudes se trobem davant un destrellat que no se li veu la fi.

Un Rajoy que ha vingut provocant a un desbocat líder que no tenia res a pedre perque ho havia perdut tot i davant una amenaça en forma de percentage que sap que més pronte que tart li banyarà, buscant una eixida que el dignificara davant el seu poble s’ha aprofitat d’un govern central que no ha sabut més que mirar cap a un atre costat i prohibir sense pensar que per fi l’estaca tombarà.

Hui convocades eleccions generals, dissoltes les cambres, Congrés i Senat, en este cas sobre tot el depreciat Senat, se tanquen les possibilitats d’acció d’un governant que ha preferit tancar els ulls a trobar una solució a un problema que ha anat fent-se gran.

L’eixida de l’artícul 155, la darrera eixida que li quedava a Rajoy, és paper banyat. Dissolta la cambra alta no és possible el restringir el poder del parlament declarat “desconexioniste”. El PP ha convertit el tribunal polític “constitucional” que tantes i tantes voltes CiU ha vingut utilisant en el seu favor, quan tenia els seus representants allí clavats com a arbitres, en la solució a la seua ineptitut política, sense donar-se conte que contra una sentència “irrecurrible” sense cap un recurs; que damunt d’un alt tribunal sempre n’hi ha un atre més alt i que les Sentències polítiques sempre son superades pel marc superior de les lleis, que les lleis sempre estan supeditades al dret natural.

Lo pijor és que al final se li donarà una solució a gust d’ells dos i el preu, com sempre, ho pagarem els valencians. ¿Qué no?

De moment Puig ya està situant-se firmant acorts en el Govern Balear, acorts que ni l’Estatut d’Autonomia valencià ni la Constitució espanyola li permeten adoptar, encara que com ara l’oposició mira cap a un atre lloc li deixen fer, preparant així la pròxima venda de la nostra integritat en pro dels seu “països” somiats.

¡Com m’agradaria estar enganyat!

Artículo escrito por Miquel Ramon

Be the first to comment on "¡Com m’agradaria estar enganyat!"

Leave a comment

Your email address will not be published.

*