-->

Ribó l’iconoclasta

Miquel Ramon QuilesMiquel Ramon Quiles, colaborador de Elche News

Al constituir-se la segon república espanyola, els aires anticlericals brollaven per tot arreu, les ànsies de eliminar la presència dels catòlics varen fer córrer sanc i llàgrimes i unes ansies de destrucció s’apoderaren d’alguns que s’havien trobat en un poder al que no estaven preparats i les destruccions d’obres d’art se varen succeir.

Els iconoclastes varen créixer en generació espontànea destruint i cremant obres d’art basat en un anticlericalisme irracional. Tot tenia un llímit.

La llimitació estava be en la calitat de les persones que ostentaven el poder o dels símbols que se volien suprimir, o dels dos factors junts.

Només m’agradaria destacar un cas ben documentat, en el que se donaren la coincidència de les dos llimitacions:

En 1937 el Decà accidental dels notaris valencians Enrique Taulet va alçar acta del seu protocol nº 811 dels fets ocorreguts en l’Ajuntament de la Ciutat de Valéncia sobre l’Image de la Mare de Deu dels Desamparats que a instàncies de l’alcalde republicà, José Cano Coloma, en l’intervenció del Capità de la Guàrdia Civil, l’anarquiste Uribarry, va impedir que fora destruïda la talla històrica de la Mare de Deu dels Desamparats ordenant a la Guàrdia Civil i als Bombers que intervingueren en la salvació de la cremà de la talla portant-li-la posteriorment a l’Ajuntament on la va ocultar.

En vespres de l’1 de novembre, festivitat de tots Sants, l’actual Regidor en Cap de la Ciutat de Valéncia se mos destapa com a un digne hereu dels iconoclastes del 36 i ordena la retirada dels símbols catòlics del tanatori i crematori municipal.

No ha importat pendre esta decisió que va en contra de més del 80% dels ciutadans valentins que preferixen la seua despedida d’este món segons la costum cristiana i, sobre tot, baix el mant de la “Mareta”.

Qui no sap construir, destruïx. Lo normal podia haver segut, si de veres se volia donar servici a soterrars civils, haguera segut habilitar espais per a agradar ad eixa minoria mantenint els símbols i llocs per a la gran majoria.

Això podia haver segut pero no era possible en l’actual ajuntament que encara no ha fet més que suprimir i prohibir. Si resulta més fàcil prohibir la circulació pel centre que preparar la ciutat per a que se puga aparcar els vehículs, és perqué és més fàcil el prohibir que el llegalisar, el destruir que el construir…

Ixcà per fi l’actual consistori se dedique a fer en conte de desfer i a donar-se conte que des d’una minoria no se pot governar contra la majoria i que els temps dels iconoclastes ha passat.

 

Artículo escrito por Miquel Ramon

Be the first to comment on "Ribó l’iconoclasta"

Leave a comment

Your email address will not be published.

*